16 März 2009

Diari Vienès: "Immer mehr", "Cada vegada més"

Schloss Schönbrunn


Per segon curs consecutiu el Departament de Llengua Alemanya de l’Escola Oficial d’Idiomes de Maó i Ciutadella ha organitzat un viatge a una ciutat de parla alemanya. L’any passat va ser Berlín, enguany ha estat Viena. Hi ha participat un total de setze alumnes i dos professors. Atès que la majoria d’alumnat de l’Escola són professionals del sector turístic que a l’hivern –temporada baixa- gaudeixen de més temps lliure, el viatge s’ha fet al febrer, durant el cap de setmana de Carnaval, quan per una altra banda un altre grup representatiu de l’alumnat matriculat a l’Escola –alguns professors i alumnes de Secundària- tenien un parell de dies de vacances. Ha estat un viatge breu, però molt intens, amb moltes hores manllevades a la son...
També ha estat un viatge un pèl accidentat, des d’un bon principi. Dijous 19 de febrer de bon matí vam sortir de l’aeroport de Menorca amb un vol de la companyia Clickair. En principi no hi havia d’haver cap problema d’enllaços: arribàvem a Barcelona a les 10.05 hores del matí i el vol d’Airberlin cap a Viena, via Berlín, no sortia fins a les 13.35. Ja ens havíem fet a la idea que a l’anada faríem hores esperant a l’aeroport. Ho donàvem per descomptat. Tot d’una d’arribar, però, al panell de sortides vam veure que el nostre vol –l’únic en tot el panell- duia un retard de dues hores. Ho vam calcular: així i tot teníem prou temps... Bastava que a les 19:20 hores fóssim a la capital d’Alemanya per enllaçar amb el vol a Viena. Però qualcú es va entémer que a l’aeroport de la capital alemanya hi havia caos provocat per la neu i que l’hora indicada no era en realitat la de sortida de l’avió sinó l’hora en què se’ns tornaria a oferir més informació sobre l’hora que finalment partiria el nostre vol. Aleshores ja vam començar a posar-nos un pèl nerviosos i vam decidir sortir dels mòduls d’embarcament a fi de demanar més informació al quiosc d’Airberlin. Se’ns va dir que efectivament a Berlín hi havia caigut una nevada molt forta i que no se’ns podia garantir l’enllaç cap a Viena, que era millor que restéssim a Barcelona, que ens proporcionaven un hotel, i que prenguéssim el vol de l’endemà a les 12 del migdia. Vam refusar: agafar aquell vol representava perdre un dia més i, de dies, no ens en sobraven, ja que disposàvem solament de tres jornades senceres de visita a Viena. Vam assabentar-nos que el primer vol de l’endemà cap a la capital austríaca des de Berlín era a les 6.00 del matí, preferíem volar fins a la capital d’Alemanya, dormir-hi un parell d’hores i plantar-nos a Viena de bon matí. Vam arribar a Berlín a les 20.30 hores. Efectivament el vol de Viena ja havia partit. Se’ns va proporcionar nit en un hotel a prop de l’aeroport: Holiday Inn. Mentre que vam esperar el transfer que ens hi portés, mentre que vam arribar-hi i hi vam sopar, es va fer tard. Alguns se’n van anar a dormir que eren les dues de la matinada i ens havíem d’aixecar a les 4.30. Era la primera premonició que durant aquell viatge dormiríem ben poques hores.

Va nevar a Berlín i els camps eren també blancs des de la finestreta de l’avió mentre ens acostàvem a l’aeroport de Viena. Sense berenar però amb energia, a l’estació de tren de l’aeroport van resoldre una qüestió més: volíem comprar un tiquet per al transport públic que ens cobrís aquells tres dies. 13€ i escaig, no ho vam trobar gens car... Vam agafar l’S-Bahn. Només eren unes poques estacions fins a Saint Marx i des d’allà cinc minuts a peu fins a l’hotel, que era situat a mig camí entre l’aeroport i el centre de Viena, ideal. En sortir de l’estació el vent gelat vienès ens va tallar les primeres idees endormiscades del matí. Afortunadament ben aviat vam trobar el Gartenhotel Gabriel City. Quan la recepcionista iraniana va entendre la nostra bona voluntat de pagar la nit passada que no havíem pernoctat a l’hotel, va emplaçar-nos a deixar les maletes allà mateix al hall i que ens dirigíssim al menjador a berenar, un berenar certament –i necessàriament- copiós. Les habitacions, netes i polides, eren de tres i de quatre. Cadascú va pagar 100€ per les quatre nits. Qui havia dit que Viena era una ciutat cara? Plany general: Menorca ho és molt més.
Teníem concertada una visita als apartaments imperials del Hofburg a les 11.00 hores del matí. Vam prendre la línia 3 del metro -de l’U-Bahn- des de Schlachthausgasse fins a Herrengasse. Les primeres fotografies les vam fer al Burggarten. Després vam visitar la Prunksaal de la Biblioteca Nacional Austríaca. Novament afamats, vam demanar a les venedores de les entrades de la Biblioteca que ens recomanessin un restaurant per dinar al centre: Reinthaler’s Beisl, a la Dorotheergasse, una travessia del Graben. S’hi menja molt bé, cuina vienesa, i també és econòmic. Allà va començar el nostre periple gastronòmic: Gulaschsuppe, Wiener Schnitzel, Schweinebraten... Naturalment després de dinar, un bon cafè en un cafè típic vienès. Un dels alumnes, que havia estat vàries vegades a Viena i hi havia fet de guia turístic de visitants espanyols, ens va portar al tradicional Cafè Hawelka, lloc de trobada d’antany d’escriptors, artistes i intel·lectuals. Cafè, tortades i pastissos: Sachertorte, Apfelstrudel.... Ens ho mereixíem i hi vam fer una bona estona, al petit cafè, ple a rebentar, contemplant i fotografiant la clientela, pintoresca i nostrada.
Després del cafè, una passejada pel centre de la ciutat. Encara no havíem tingut temps d’acostar-nos a la catedral, l’Stephansdom. Per a la nit teníem planejat sopar en un Heuriger. Aquest és el nom d’aquest tipus de restaurant celler situat als afores de Viena i del vi blanc i novell que s’hi produeix i s’hi serveix. El primer vespre vam anar fins a Floridsdorf amb el tramvia: Weingut Helm, a la Stammersdorferstrasse. Als Heuriger no se serveix a taula, sinó que cadascú es demana allò que desitja a la barra bufet: porc i més porc, tot i que també xucrut, Knödel de pa i ensalades. I vi, molt de vi: Riesling. El Heuriger més memorable, però, va ser el de l’endemà. En tornar a ser al centre de Viena encara van voler allargar la nit i vam dirigir-nos al barri de marxa de la ciutat, al Bermuda Dreieck, es diu així: Triangle de les Bermudes, al costat del canal del Danubi. Ballaruca i rialles fin a... ben entrada la nit.

Dissabte va començar amb una visita al Palau de Belvedere, situat a prop de l’hotel, amb unes vistes nevades i increïbles sobre la ciutat. Ens vam embadalir contemplant pintures d’impressionistes francesos i de pintors vienesos de finals del segle XIX principis del XX: Kokoscha, Schiele i, com no, Gustav Klimt. El Bes. No debades l’Schloss Bevedere del príncep Eugeni de Savoia és avui la pinacoteca nacional austríaca. Hi vam estar una bona estona al museu, hores, ben bé fins a l’hora de dinar.
Vam dinar al Naschmarkt, al típic mercat del centre de la ciutat, a la Wienzeile, que surt de la Karlsplatz. Alguns vam engrescar-nos a comprar tota casta d’olives a les parades, i de verdures en vinagre: carbassons farcits de formatge, carxofes..., tomàtigues seques hidratades en oli, pa... Alguns ens vam asseure en un estand amb bancs defora i demanàrem vi negre per acompanyar la menjuca i combatre el fred. Mentrestant anàvem contemplant la vida al mercat aquell dissabte migdia. Després de dinar ens vam acabar de dispersar. Un petit grup es dirigí al carrer comercial de Mariahilfe i després féu la volta al Ring amb tramvia. Altres van preferir gaudir una altra vegada de l’ambient en els cafès.
El punt i l’hora de retrobada de tots plegats era l’Stephansdom a les 19.00 hores. Teníem la intenció de repetir en un altre Heuriger, aquest cop a Grinzing, un poblet situat també als afores de Viena. N’hi ha un darrere l’altre, però nosaltres cercàvem el Heuriger Reinprecht, que sabíem que hi havia música en viu: valsos i polques entre forquillada de rostit de porc i glop de vi blanc. En haver sopat, entre el vi i el fred de Viena que alegra i reviscola, anàvem prou carregats d’energia per repetir nit al Bermuda Dreieck, i vam tornar al mateix local del dia anterior, al Kaktus. Més ballaruca i més rialles! Però compte amb la cartera, al Bermuda Dreieck! Hi desapareixen objectes no exclusivament voladors i desmenteix la visió segura, civilitzada i europea de la Viena imperial!

Diumenge, el nostre darrer dia a Viena, va ser una jornada redona, contornada de neu. No va aturar de nevar, des del matí fins a la nit. Na Maria havia batut el rècord de poques hores sense dormir: després de fer una horeta al llit va voler afegir-se al grup que de bon matí va visitar Kahlenberg, un paisatge de vinya nevada amb vistes sobre la ciutat del Danubi. Els altres, no tan tan matiners, vam anar directament al Palau de Schönbrunn, on havíem quedat de trobar-nos tots plegats una altra volta. Vam fer l’Imperial Tour, sales i més sales d’un palau que l’emperadriu Maria Teresa, la filla del derrotat Carles VI a la Guerra de Successió espanyola, va convertir en temps de Pasqual Calbó en residència permanent dels emperadors, fins a l’època de Francesc Josep i Elisabet de Baviera, Sisí. Així de rebels com ella, un cop defora, als participants en el viatge no se’ns va acudir res millor que llençar-nos bolles de neu... i rebolcar-nos-hi.
Després de la visita a Schönbrunn el grup es va tornar a dividir segons afinitat d’interessos. Tot i el fred i el dia nevat, els més joves volien anar fins al Prater, el parc per excel·lència de Viena, i pujar a la sínia gegant a fi de tornar a elevar-se i girar sobre la ciutat. L’altre grup va tornar al centre amb l’U-Bahn. Al metro hi va pujar un captaire amb un acordió. Viena és la ciutat de la música, no és cert? I del ball! I com continuar animant la festa? Ja en teniu un parell del grup ballant a l’U-Bahn a ritme de pas doble i els viatgers vienesos o no contemplant-los atònits i divertits. Al migdia vam decidir donar-nos el luxe de dinar en un dels cellers més concorreguts del centre de la ciutat, el tradicional Agustinerkeller: sopes calentes i un altre cop Schitzel o Tafelspitz o Spanferkel o per variar costelletes de be... i vi blanc, és clar... i postres: tot tipus d’Strudel... Va ser l’àpat més car; així i tot de devers només 30€ pagats amb satisfacció per tot el que havíem engolit.
A fi de pair el dinar vam enfilar la Kärtnerstrasse avall en direcció al Ring. Vam aturar-nos a la botiga de l’Albertina. La visita a aquest museu va ser l’única activitat del programa que no vam tenir temps de fer, tot i que hi havia una exposició que de ben segur hagués valgut la pena: Monet bis Picasso. L’Albetina conserva una de les millors col·leccions de dibuixos d’arreu del món. L’activitat cultural d’aquell diumenge capvespre, però, començava a les 18.00 hores al Musikverein, la sala de concerts des d’on anualment es retransmet el concert de Cap d’Any. Havíem comprat les entrades per Internet i aquest n’era el programa: Elefantenzauber d’Erke Duit, Till Eugenspiegels de Richard Strauss, l’Obertura de Carnaval de Dvořák , Elfenmarsch i Ein Tanz von Rüpeln de Mendelssohn Bartholdy i, finalment, com no, tres polques de Johann Straub fill.
Després del concert, el grup del Prater, que no havia dinat gaire, va repetir al restaurant Reinthaler’s Beisl del primer dia. L’altre grup va decidir fer la penúltima visita al Café Central, fundat el 1860 al palau Ferstel, un altre dels centres de la vida intel·lectual vienesa de l’època. Tal vegada ens ho pensàvem, que hi seuríem una estoneta i hi contemplaríem les innumerables voltes i columnes del cafè, però n’hi va haver que encara hi van acabar sopant, tot i que ara sí, quelcom més lleuger, o bé una altra sopeta o bé Hering, peix, la típica arengada marinada del nord d’Alemanya. El Café Central és a la Herrengasse, molt a prop de la parada de metro de la línia 3, allà on divendres havia començat la nostra visita, i des d’allà fins a l’hotel només hi havia sis estacions. Qui pensi que aquí es va acabar tot, va ben errat. Alguns férem cara d’incrèduls quan algú encara va proposar celebrar el nostre comiat de Viena en un bar de barriada que hi havia ben bé al costat de l’hotel: Simon es deia... De fet, la divisa d’aquest viatge havia estat “cada vegada”, “immer mehr”.

Miquel Pons Povedano
Cap de Departament d’Alemany

02 Februar 2009

20 Oktober 2008

Videoclub EOI

Llistat de les pel·lícules de llengua alemanya de què disposa l'EOI de Maó

Agnes... und seine Brüder, von Oskar Roehler, mit Martin Weiss, Moritz Bleibtreu & Herbert Knaup (20)
Anatomie, von Stefan Ruzowitzky, mit Franka Potente & Benno Fürmann (4)
Barfuss, von Til Schweiger (2005), mit Til Schweiger, Johanna Wokalek, Jürgen Vogel u. a. (40, Ciutadella)
Berlin Alexanderplatz, von Rainer Werner Fassbinder
Berlin is in Germany, von Hannes Stöhr, mit Jörg Schüttauf und Julia Jäger (15)
Bin ich schön?, von Doris Dörrie (18)
Das Experiment, von Oliver Hirschbiegel, mit Moritz Bleibtreu (10)
Das Leben der andere, von Florian Henckel von Donnersmarck. 2006 (Ciutadella)
Das Wunder von Bern, von Sönke Wortmann (25)
Der Besuch der alten Dame, (1959) von Ludwig Cremer, mit Elisabeth Flickenschildt (42)
Der bewegte Mann, von Sönke Wortmann, mit Til Schweiger. 1994 (Ciutadella)
Der Blaue Engel, von Josef von Sternberg, mit Marlene Dietrich und Emil Jannings (Originalfassung mit deutschen Untertiteln
Die fetten Jahren sind vorbei, von Hans Weingartner, mit Daniel Brühl (23)
Der Himmel über Berlin, von Win Wenders, mit Bruno Ganz. 1997 (Ciutadella)
Emil und die Detektive, (1931, Gerhard Lemprecht), (1954, Robert A. Stemmle) (41)
Emil und die Detektive, von Franziska Buch, mit Jürgen Vogel, Maria Schrader und Kai Wiesinger (Originalfassung mit deutschuntiteln). 2000
Gegen die Wand, von Fatih Akin (2004), mit Birol ünel & Sibel Kekilli (27)
Happy Birthday, Türke!, von Doris Dörrie (Deutsch)
Knallhart, von Detlev Buck (Originalfassung mit deutschen Untertiteln)
Herr Lehmann, von Leander Haußmann (16)
Im Juli, von Fatih Akin (2000), mit Moritz Bleibtreu & Christiane Paul (5)
Jenseits der Liebe, von Caroline Link (21)
Lammbock, von Christian Zübert, mit Lucas Gregorowicz & Moritz Bleibtreu (13)
Liebe ist kälter als der Tod, von Rainer Werner Fassbinder (43)
Lola rennt, von Tom Tykwer, mit Franka Potente & Moritz Bleibtreu (19)
Monsieur Ibrahimund die Blumen des Koran, von François Dupeyron, mit Omar Sharif (11)
Rennschwein Rudi Rüssel, von Peter Timm, mit Iris Berben und Ulrich Mühe (Originalfassung mit deutschen Untertiteln)
Rennschwein Rudi Rüssel 2, von Peter Timm, mit Sebastian Koch und Sophie von Kessel
Solino, von Fatih Akin (2002), mit Barnaby & Moritz Bleibtreu (22)
Soloalbum, von Gregor Schnitzler (17)
Sophie Scholl. Die letzten Tage, von Marc Tothemund, mit Julia Jentsch, Alexander Held und Fabian Hinrichs (26)
Sommer vorm Balkon, von Andreas Dresen. 2005 (Ciutadella)
Sonnenallee, von Leander Haussmann
Vaya con Dios, von Zoltan Spirandelli, mit Daniel Brühl un& Chiara Schoras (14)
Wer früher stirbt ist länger tot, von Marcus H. Rosenmüller (Originalfassung mit hochdeutschen Untertiteln)

06 Juni 2007

Sant Antoni a Berlín 08

El Departament de Llengua Alemanya de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Maó i Ciutadella va organitzar un viatge d’estudis a Berlín per Sant Antoni. El grup estava format per vint-i-dos alumnes, dels nivells Bàsic II, Intermedi I i 4t, i dos professors. A més del grup d’alumnes, també van viatjar a Berlín cinc persones acompanyants, familiars o amics dels alumnes.

La visita va durar cinc dies, del dia 16 al 21 de gener. Es van escollir aquestes dates perquè la majoria d’estudiants d’alemany de l’EOI són o bé treballadors del sector turístic o professors i alumnes d’Educació Secundària. Els alumnes que treballen en el turisme solen tenir vacances a l’hivern i alguns professors i alumnes tenien aquests dies de gener lliures.

El grup es va allotjar en dos hotels diferents del centre de Berlín (Berlin Mitte), l’Hotel Baxpax i l’Hotel Taunus, tots dos situats molt a prop de l’Alexanderplatz, el centre neuràlgic de l’antic Berlín est, i de l’Oranienburgerstrasse.

El viatge d’estudis a Berlín s’insereix dins la programació del Departament d’Alemany de l’EOI. L’alumnat es va informar de les diverses atraccions turístiques i culturals de la ciutat a través de guies i de la xarxa d’Internet i, amb l’ajut del professorat, va confegir un programa d’activitats. Finalment es va decidir contractar una visita guiada pel centre de la ciutat: Porta de Brandenburg, Monument a les víctimes de l’Holocaust, Check-Point-Charlie, Gendarmenmakt, la Catedral, l’Illa dels Museus, el Mur, etc. Es van visitar els principals museus de la ciutat (Pergamon Museum, Altes Museum, l’Alte Nationalgalerie i el Jüdisches Museum), els barris més coneguts (Berlin Mitte, Schöneberg, Kreuzberg i Prenzlauer Berg) i alguns mercats tradicionals, com ara el Hackescher Markt, el mercat de queviures de Winterfeldplatz, un mercat turc, etc. A més d’aquests mercats, també es va proposar tenir temps lliure per anar de compres a la Ku’damm, el centre del Berlín Oest, on hi ha la Gedächtniskirche, una església que es conserva en ruïnes per tal de recordar les atrocitats de la Segona Guerra Mundial. També vam anar fins a la Potsdamer Platz, construïda en els terrenys on anteriorment hi passava el Mur i que avui en dia s’ha convertit en el símbol del nou Berlín gràcies sobretot a l’arquitectura dels moderns edificis, com ara el Sony-Center. El darrer dia, alguns alumnes també van visitar la ciutat de Potsdam i el palau rococó de Sanssouci, la residència d’estiu de Frederic el Gran de Prússia i on també va viure Voltaire durant un parell d’anys. Una de les visites que van agradar més va ser la de l’edifici del Reichstag, del Parlament, amb l’espectacular cúpula de vidre de l’arquitecte Norman Foster, des de la qual es gaudeix d’una magnífica panoràmica sobre la ciutat i, gràcies a la seva estructura, també es pot veure l’interior del Parlament, on precisament en aquell moment s’hi celebrava una sessió que comptava amb la presència de la Cancellera Alemanya Angela Merkel. Val a dir que hi va haver crits d’eufòria.

Un dels principals motius pels quals es va escollir visitar la capital d’Alemanya va ser econòmic. El bitllet d’anada i tornada des de Menorca fent escala a Barcelona no va arribar als 90€ per persona, l’estada a l’hotel va rondar els 110€ de mitja i a Berlín a més es pot dinar i sopar per preus molt assequibles. Es va recomanar als alumnes que es fessin el Carnet Internacional d’Estudiant a partir del de l’EOI, la qual cosa els va permetre visitar els museus i anar al teatre, per exemple, per un preu molt i molt mòdic.

Els alumnes també van estar interessats a confegir un programa d’activitats culturals i lúdiques de vespre i de nit. Alumnes interessats en el món del teatre van assistir a la representació de l’obra de Bertolt Brecht “Mare Coratge i els seus fills”, al mític Berliner Ensemble, i a la de Rainer Werner Fassbinder “Les llàgrimes amargues de Petra von Kant”, al Deutsches Theater . Alguns alumnes van optar per anar a un concert de música de “The Singlettes” a l’envelat que hi ha situat davant per davant de l’edifici del Reichstag. Altres van decidir anar al cinema i a l’Imax. Els més marxosos encara van tenir prou energia per anar a prendre una copa al Tacheles, un centre cultural alternatiu molt conegut de l’antic Berlín est, o a la discoteca.

La valoració del viatge per part d’alumnes i professors és molt positiva. Tot i la diferència d’edat dels participants -hi havia des d’estudiants de disset fins a persones jubilades-, tothom va trobar la visita interessant i n’ha tingut una experiència inoblidable. De vegades el grup es va dividir a fi de satisfer els interessos de cadascú i també per tal que tothom se sentís lliure, autònom i independent. Els professors consideren també molt positiva la participació de persones acompanyants, ja que això suposa un efecte multiplicador a l’hora de difondre no solament la llengua i la cultura alemanyes sinó també a l’hora de conèixer les possibilitats de formació lingüística que ofereix l’Escola Oficial d’Idiomes. Atesa la seva satisfacció, el professorat que ha coordinat el viatge a Berlín té la intenció de repetir aquesta experiència professional, de formació i, també, com no, personal.

El Departament de Llengua alemanya de l’EOI està preparant actualment una exposició del viatge a Ciutadella i les fotos del viatges es poden veure també en aquestes pàgines d’internet:

http://www.eoi-deutsch.blogspot.com/